Les pedres al ronyó no em van permetre assistir a la sessió sobre l'ús de l'ordinador com instrument d'aprenentatge.
Com he pogut veure en la cartellera de Gitic, podríem classificar aquests usos en quatre tipologies:
- L'ordinador com a tutor.
- L'ordinador com a alumne.
- L'ordinador com a simulador.
- L'ordinador com a eina.
Parlem de metàfores...de les metàfores de Charles Crook.
Charles Crook és l'autor del llibre "Ordenadores y aprendizaje colaborativo" Adjunto l'enllaç d' aquest llibre al google books per si algú vol donar-li un cop d'ull:
http://books.google.es/books?id=LMuNXwQdE_YC&dq=charles+crook&printsec=frontcover&source=bl&ots=3TwJ5cRi_e&sig=5bFTiF3HJ8NaiYsZwtqoyu5VmpE&hl=es&ei=2dE5S86iPMOt4QaQw5mqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false
Metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor.
Fa una mica de mal als ulls això de l'ordinador com a tutor, sembla el títol d'una pel·lícula futurista amb temàtica del domini de la màquina sobre l'home. El dia que les màquines dominin l'aprenentatge dels nostres fills, estarem perduts, i ens haurem equivocat de carrera, hauríem d'haver fet informàtica...
Deixem els catastrofismes per més endavant i centrem-nos en la metàfora. Jo el JClic, o altres programes on l'ordinador instrueix, el veig pràctic per descarregar de feina al mestre. Però no es pot convertir una pràctica habitual. Probablement un nen mostrarà més interès per la pantalla de l'ordinador, que no pas al professor. Crec que és interessant que l'ordinador sigui capaç de despertar aquest interès i sobretot que l'ajudi a raonar i a qüestionar-se el per què de les coses.
Metàfora de la construcció: L'ordinador com a alumne
Aquí trobem justament el contrari, ja no hem de fer el que ens diu l'ordinador sinó que ara és ell el qui farà tot allò que li diguem. Per ser més eficients, ens caldrà tenir molt clars els conceptes a fi de donar les instruccions precises perquè l'ordinador faci allò que exactament volem.
Un exemple el trobem amb el LOGO, on l'ordinador va seguint fil per randa tot allò que li diem.
L'ordinador esdevé un fidel receptor i executor d'ordres.
Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador
La complexitat dels ordinadors i els seus programes han arribat a uns extrems inimaginables fa uns anys. Els que hem viscut en primera persona l'apassionant món de l'evolució informàtica, recordem com si no fes tan de temps quan escrivíem: "c: execute" o "c> goto". Aquell excitant món de l' MSDOS, on els colors no eren benvinguts.
En alguns aspectes, un dels majors reptes de l'informàtica ha estat representar la realitat amb la màxima fidelitat possible. Fotografies, aventures, vols en F-16. Des de ja fa un temps han aparegut simuladors que de realitat que van més enllà. Recreen situacions socials, on nosaltres hem d'actuar segons el nostre criteri. Si fa uns anys, quan van començar a aparèixer els primers video jocs de mata marcians, et diuen que el que ara es porta és cuidar una granja, gestionar un parc temàtic o sortir a lligar, de ben segur que pensaries que ens hem tornat bojos.
Aquest simuladors, sota el meu punt de vista tenen una part bona i una de dolenta, com tot. La positiva es que recrea situacions de la vida que poden ser útils per la vida en si...Un xicot que aprèn què és un crèdit i el seu funcionament, n'és un exemple. En el sentit de que aquell simulador de parc temàtic, li està generant a l'infant una curiositat per saber que passa si demana un crèdit per explotar-lo millor, i els riscos que pot comportar. Aquest escenari no se li hagués plantejat, ja que no li correspon amb la seva edat, però el simulador li ha proporcionat aquesta experiència.
Els simuladors que recreen experiències socials com els Sims estan batent rècords de ventes. Fa una mica de ràbia per això. Jocs que recreen la vida social està fent que alguns perdin la xaveta. Si ho mires fredament te certs tocs surrealistes...Gent davant d'un ordinador recreant que parla amb la veïna de davant, que té una vida social impressionant, i mentrestant ell o ella segueix al sofà sense fer res, bé si perdó, està triomfant a "l'altre vida". Aquesta recreació de la realitat és molt fidel: L'altre dia llegia que hi ha un altre programa que si no recordo malament és diu Second Life, on tu pots comprar, i quan dic comprar vull dir que hi ha transacció econòmica, la casa els mobles...doncs resulta que havia hagut robatoris de mobles i no sé que més. Lladre n'hi ha a tot arreu...
Tornat al tema que ens ocupa, veig un cert risc amb aquests simuladors. I com sempre anem a parar a la mare de tots els xais, si se'm permet la traducció literal, que no és altre que el control i gestió que fem d'internet i l'ordinador amb els més petits. Hi ha un simulador en forma de joc que recrea una realitat que no desitjaríem als nostres fills. En aquest joc ni portes una granja, ni explotes un parc temàtic, ni busques amics...aquest joc recrea la vida d'un mafiós, on pots estomacar a qualsevol que et passi pel davant. Aquest joc no és altre que GTA (Grand Theft Auto), que per cert hi he jugat bastant, però ja amb una edat força avançada.
Metàfora caixa d'eines: L'ordinador com a eina
Aquí si que ens hem de treure el barret davant l'informàtica. Els ordinadors ens han facilitat molt les coses. Des de la simple calculadora obsoleta del Windows fins l'Autocad una molt bona eina per arquitectes. Aquests programes ajuden a optimitzar les nostres aptituds. Ara bé, no sempre. La falta d'hàbit pot tenir greus conseqüències. Un exemple el trobem amb el gerent de l'empresa on treballo. És un home gran, passa dels 80 anys però té el cap ben posat. A ell no li agraden les calculadores, fa totes les operacions en paper i llapis. Quin crack! Jo reconec que quan ja veig masses xifres, tiro de calculadora...aquesta falta d'hàbit meva en sumar, restar, multiplicar...ha fet que depengui massa de la calculadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada