diumenge, 27 de desembre del 2009

S'acaben les exposcions de territori.


El passat dimarts 22 de desembre vam finiquitar els territoris que mancaven. Sembla una frase extreta de la 2GM, em refereixo evidentment a les exposicions acadèmiques.
La valoració global que en faig és que han estat unes sessions molt positives per tots. El fet de treballar amb un company o companya per un objectiu comú és sempre constructiu. La confiança ha de ser màxima, els assajos han de ser constants i per sobre de tot s'ha d'intentar disfrutar, en la mesura que es sigui possible. Per a mi aquí està la clau de la qüestió; si aconseguim passar-nos ho bé, segur que podem transmetre aquesta alegria a l'audiència, i d'aquesta manera fer el nostre discurs més amè i dinàmic.

S'han donat paradoxes interessants...recordo quan el Javi i jo ens vàrem assabentar de que havíem d'exposar el dia 12 de desembre, ens trobàvem a principis de novembre i ens va semblar perfecte tenir tan de temps per endavant. Ara bé, el temps anava passant i la feina diària a fer no ens permetia quedar tantes vegades com creiem necessàries. Va ser tres setmanes abans del "dia D" quan vam agafar el toro per les banyes. A mida que anaven passant els dies teníem moltes ganes de treure'ns-ho de sobre...Per tant la paradoxa és evident, ser els últims i tenir més temps per preparar-ho no sempre és el millor: primer penses, ostres que bé quan de temps que falta! Després tots a corre, i quan ja ho saps donaries el que fos per fer-ho ja.

M'agradaria dir que hem tingut una gran varietat de continguts a les exposicions, això és el que m'agradaria dir...però no puc...el tema estrella ha estat la geografia catalana. Hem recorregut Catalunya no des de l'aire, sinó des del Power Point!...Tot i així han estat molt bé, gràcies a aquests treballs conec millor festes i racons del nostre país que desconeixia.

Apart de recórrer Catalunya també hem gaudit d' exposicions sobre el llenguatge de signes, els discapacitats al món de l'esport, pallassos sense fronteres, els balls i arts andalusos, llegendes d'Irlanda...Vull trencar una llança a favor d'aquesta exposició de la Rebeca i l'Olga. Jo no em vaig adonar fins que m'ho van dir després que el vídeo que vam veure sobre una llegenda irlandesa estava realitzat per elles. El vaig veure tant professional, amb aquelles boires irlandeses, aquelles espases que vaig pensar que era un vídeo més del youtube. Potser no vaig estar prou atent quan ho deien, el cas és que em va semblar veure l'Olga al vídeo però vaig pensar, no, no pot ser. En fi que em va sembla una super-producció digna d'elogi.

Trobaré a faltar la rutina de seure i gaudir de les exposicions dels companys. Comprendre els seus nervis, els seus neguits- molts cops degut a l'esclavisme tecnològic al que a vegades ens veiem sotmesos, aquesta dependència a la tecnologia, a que passi la diapositiva o que soni la cançó que toca- però també he compartit la seva alegria quan els ha sortit rodó, veia en la seva cara l'alleugeriment personificat...

S'acaba el territori i en certa manera tinc la sensació d'haver format una criatura durant un temps. Una criatura que veus com creix, com es desenvolupa, corregint en allò que no fa bé, per desaparèixer quan ha tingut la majoria d'edat. Tinc aquella sensació de que ha sigut dur, hi ha hagut moments difícils, però també aquella sensació de que aquesta criatura no la canviaries per res del món; sobretot perquè el camí que has fet amb ella ha estat d'allò més profitós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada