Caram! quantes coses han passat des d'aquell dia en que el Dani apuntava a la pissarra les virtuts que hauria de tenir un comunicador...
Aquesta experiència de gairebé tres mesos amb la comunicació m'ha aportat moltes coses, i ha fet un bon tàndem amb l'altre temàtica del mòdul; les TIC.
En aquest viatge a través de la comunicació en tots els seus àmbits, he pogut fer-me una idea de la magnitud del que és la comunicació. He comprès la seva complexitat en la planificació, estructuració i revisió del codi escrit però també la seva senzillesa del llenguatge icònic, per exemple, representat per un senyal de tràfic.
Però veig que hi ha una part comunicativa que tots portem dins, cadascú s'expressa de forma diferent, de la mateixa manera que el nostre caràcter, la nostra forma de comunicar-nos ens diferencia de la resta. La nostra veu, els nostres gestos, la nostra escriptura...aquests trets diferencials aporten molta riquesa i complexitat al món comunicatiu.
No m'he avorrit pas a las classes de COED, sempre hi havia alguna activitat pràctica a preparar. Conservo un bon record de l'activitat "Qui ets, tu?" Va ser una de les primeres posades en escena de les nostres habilitats i mancances comunicatives. L'aula com un espai artístic on tot passejant anàvem descobrint les diferents interpretacions dels autors, ens va fer veure que tots som artistes en el moment que volem expressar quelcom mitjançant una fotografia.
En definitiva ara sóc més conscient de la transcendència que té l'aprenentatge de les capacitats comunicatives. Hi ha una part que ja la portem dins, però també, per descomptat, una altra que es pot aprendre.
Per acabar dir que els nens que poden expressar amb claredat allò que senten seran més feliços, i obtindran un millor rendiment escolar i personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada